Morfologia glacial

El glaç de les glaceres no està adherit al sòl, sinó que es desplaça sobre aigua. Aquesta aigua prové de la fusió que provoca la calor que es crea per la fricció entre la roca i el gel. A les glaceres de vall, el glaç, a causa de la seva capacitat erosiva, arrossega grans quantitats de sediments que ha anat arrencant del sòl i de les parets de la vall. Aquests dipòsits de sediments s'anomenen morenes.En funció de la localització de les morenes amb relació a la glacera, es divideixen en laterals, centrals o frontals. Les morenes laterals són els materials que provenen de les parets de la vall i queden dipositats als laterals de la glacera. Quan la massa de glaç desapareix, les morenes laterals queden adherides al vessant de la muntanya, cosa que, amb el pas dels anys, permet detectar quin gruix tenia el glaç en un punt de la vall. Les morenes centrals apareixen quan s'uneixen dues glaceres i les morenes laterals de l'una i de l'altra s'ajunten. Finalment, les morenes frontals es formen davant la glacera, quan aquesta empeny el material; també és en aquest punt on l'aigua de fusió aboca sediments. Quan el gel retrocedeix, tots aquests sediments queden acumulats en forma d'arc.La presència d'una morena frontal indica que, en un moment donat, la glacera va arribar com a mínim fins a aquell punt. Això no vol dir, però, que no s'hagués desplaçat més lluny, ja que sovint aquest tipus de formacions poden ser eliminades per la dinàmica postglacial.Quan la glacera desapareix, es pot apreciar que hi ha hagut una modificació del relleu a causa de l'erosió, el transport i la sedimentació provocats per l'acció del glaç i l'aigua. A les parts més altes de la vall glacial el procés de gelifracció i d'erosió dóna lloc a pics esmolats i crestes, mentre que a la vall, el moviment del glaç va excavant el substrat i arrodonint les seves formes, de manera que la secció transversal de la vall queda en forma de U. Posteriorment hi acostuma a quedar canalitzat un riu, que acaba de donar forma al relleu, però aquesta vegada en forma de V. Les valls laterals que hi desemboquen solen quedar suspeses a causa de la important erosió que s'ha produït a la vall principal.Una altra morfologia típica de regions fredes muntanyoses són els fiords, estrets estuaris formats en valls obertes al mar en les quals ha penetrat l'aigua marina. Aquest fenomen es dóna quan la base d'una vall glacial es troba per sota del nivell del mar i una part important del volum total de glaç queda submergida i continua amb la seva acció erosiva.També poden formar-se per l'enfonsament de la costa, tot i que no és un fenomen tan freqüent com l'anterior.