La formació de les glaceres

Les glaceres només es formen per sobre del que s'anomena límit de la neu permanent, és a dir, aquelles àrees on la neu no arriba a desaparèixer en tot l'any. Aquest paràmetre presenta una gran variabilitat, ja que depèn de la precipitació i de la temperatura, condicionades per l'altitud, la continentalitat, el relleu i l'orientació de cada zona. Així doncs, per exemple, es poden trobar glaceres a l'extrem sud de Xile, a 500 m d'altitud, o als Pirineus, a 3.000 mPerquè es formi una glacera cal que la quantitat de neu caiguda durant l'hivern sigui superior a l'ablació glacial (sublimació i fusió del gel) que es produeix a l'estiu. Per tant, només apareixeran allà on les temperatures mitjanes mensuals estiguin bona part de l'any sota zero. Això permet que cada any es dipositi neu nova sobre la de l'any anterior, que ha estat transformada en neu granulada per la fusió i la cristal·lització i que es va compactant fins a convertir-se en gel. Quan hi ha un gruix de gel suficient perquè hagi adquirit un comportament plàstic, aquest es comença a desplaçar seguint la línia de màxim pendent.