El cicle hidròlogic

El cicle hidrològic o cicle de l'aigua és un sistema tancat de fluxos de matèria i es basa en la consideració que tota l'aigua de la Terra és sotmesa a un sistema d'interrelacions continu que es porta a terme en els tres estats: sòlid, líquid i gasós. A més, les aigües es triben sempre en moviment pels efectes de la calor del Sol i la força de la gravetat. La dinàmica hidrològica afecta la part més superficial de l'escrça terrestre fins a uns 15 km d'altitud a l'atmosfera.
La calor emesa pel Sol provoca l'evaporació de l'aigua dels oceans. Aquesta aigua es transforma en núvols i humitat atmosfèrica (boira i gebre) i es trasllada cap a les terres emergides. La humitat s'incrementa per la transpiració de la vegetació i l'evaporació de l'aigua continental superficial (mars interiors, llacs, rius).
Quan hi ha un nivell suficient d'humitat atmosfèrica i nuclis de condensació, una part d'aquesta humitat es converteix en precipitació. Els nuclis de condensació són petites partícules de pols i sals o de contaminació al voltant de les quals el vapor es condensa. Les gotes procedents de la condensació comencen a créixer i a col·lidir entre elles mogudes pels corrents d'aire que es formen dins dels núvols i, en arribar a un llindar de les, cauen en forma de precipitació. D'acord amb la temperatura del núvol la precipitació pot ser de pluja, neu, calamarsa, etc.
No tota l'aigua precipitada arriba a terra, ja que una part s'evapora i una altra part (que posteriorment també s'evapora) és inerceptada per la vegetació. L'aigua que arriba a la superfície pot infiltrar-se directament al sòl, si es troba en estat líquid, o bé quedar-se a la superfície, si és en estat sòlid. En aquest darrer cas continua sotmesa a l'evaporació i queda retinguda fins que es fon.
Una part de l'aigua infiltrada queda emmagatzemada al sòl i l'altra nodreix l'aigua subterrània. Gairebé tota l'aigua que no penetra al sòl, que forma part de l'escolament superficial i dels sistemes fluvials, torna finalment al mar.