Bibliografia

Per finalizar us proposo la meva llista bibliogràfica per que sapigueu més o menys d'on he tret la informació sobre el meu treball.

1. Principalment Wikipèdia i altres pàgines web.
2. Enciclopèdia Medi Ambient de la biblioteca de R.M.
3. Llibre de text de l'institut de Ciencies Naturals.
4. Llibre personal sobre el Medi Ambient de casa meu.

Les conseqüències del canvi climàtic

L'escalfament del planeta, a causa de l'efecte hivernacle i de la destrucció de la capa d'ozó, és l'origen del canvi climàtic mundial -o, si més no, l'acceleració amb què es produeix-, que pot afectar les condicions de vida de tots els ecosistemes, inclosos els habitats pels humans.Les conseqüències del canvi climàtic no es poden determinar de forma exacta, ja que es desconeix el comportament de l'atmosfera en les noves condicions i la resposta dels ecosistemes, inclosos els éssers vius, a canvis tan ràpids. Tanmateix, es poden fer previsions, sobretot amb l'objectiu d'anticipar-se als problemes greus i posar-hi solucions.Es preveu que la temperatura mitjana de la Terra pot augmentar entre 1,4 i 5,8°C amb vista a l'any 2100. Si s'arribés a produir, aquest fet podria provocar que es fongués part del gel del planeta i que el nivell del mar pugés entre 15 i 90 cm.En l'atmosfera, l'increment de la temperatura ocasionaria canvis en el règim actual de precipitacions. A més, els huracans serien més freqüents i intensos, i les sequeres, més duradores. Per tant, canviaria la vegetació i augmentaria la desertificació. Es perdrien moltes terres de cultiu, fet que faria créixer els problemes de fam i falta d'aigua, i es patirien moltes malalties tropicals en zones on ara no existeixen perquè les temperatures són baixes.Tots aquests canvis també afectarien els ecosistemes aquàtics, rius, llacs i oceans, en totes les seves cadenes tròfiques, de manera que la disponibilitat de recursos es veuria molt afectada.Per tal de prevenir aquestes possibles conseqüències desastroses, l'any 1997 es va redactar el Protocol de Kyoto, en què els governs dels països desenvolupats es van comprometre a rebaixar l'emissió de gasos d'efecte hivernacle abans del 2012 per tal de pal·liar el canvi climàtic. Alguns dels països més industrialitzats, però, s'han negat repetidament a complir els compromisos.

Els clorofluorocarbonis (CFC)

Els clorofluorocarbonis (CFC) són els responsables de l'alliberació de clor a l'atmosfera, i, per tant, els principals destructors de la capa d'ozó.Aquests gasos es feien servir per a produir temperatures baixes en frigorífics i aparells d'aire condicionat, en alguns tipus de suro sintètic, en envasos de plàstic i esprais.La majoria de països del món van estar d'acord a reduir l'ús dels CFC en un termini de temps per a pal·liar el forat de la capa d'ozó. L'ús dels CFC és prohibit per als aerosols i les neveres des del 1996 i actualment són substituïts pels hidroclorofluorocarbonis (HCFC), que no afecten la capa d'ozó.Malgrat que l'ús dels CFC no està completament prohibit, han estat substituïts per altres substàncies en la majoria de productes que en contenien. No obstant això, encara hi ha aparells en què es troben aquests gasos, l'eliminació dels quals és complicada. D'altra banda, de la mateixa manera que es va tardar un cert temps a detectar el problema, també cal temps perquè desaparegui el clor emès en el passat.

La capa d'ozó

La capa d'ozó o ozonosfera és situada a l'estratosfera, entre 15 i 50 km per sobre de la superfície terrestre; és imprescindible perquè hi pugui haver vida a la Terra ja que la protegeix de les radiacions ultravioletes del Sol. L'ozó troposfèric, que és produït per certs processos industrials, s'acumula a les capes baixes de l'atmosfera i constitueix un contaminant secundari.A la dècada dels anys vuitanta del segle XX es detectà per primer cop, a l'Antàrtida, que la capa d'ozó s'havia aprimat a causa de l'augment de clor procedent d'activitats humanes que, en combinar-se amb l'ozó, el destrueix. Aquest problema es coneix com a destrucció de la capa d'ozó o forat de la capa d'ozó.Com més prima és la capa d'ozó més quantitat de raigs ultraviolats arriba a la superfície de la Terra. Com que aquest tipus de radiacions tenen efectes molt nocius sobre els éssers vius, si la destrucció de la capa d'ozó arribés a ser molt gran augmentarien els càncers de pell i els problemes de visió en les persones. D'altra banda, es produiria una greu alteració de les cadenes tròfiques.

L'efecte hivernacle

L'efecte hivernacle és un fenomen natural que consisteix a retenir en les capes elevades de l'atmosfera part de la calor del Sol que reflecteix la Terra. Aquesta retenció de calor fa que la temperatura del planeta es mantingui dins els límits adequats per als éssers vius.Alguns dels gasos d'efecte hivernacle es troben de forma natural a l'estratosfera-el dioxid de carboni, l'ozó, el metà i l'òxid nitrós-, mentre que d'altres només provenen de les activitats humanes -com els clorofluorocarbonis (CFC).L'augment de les emissions de gasos d'efecte hivernacle fa que s'incrementin les radiacions atrapades a l'atmosfera, i, per tant, que la temperatura del planeta augmenti. A més, molts d'aquests gasos són responsables de la contaminació atmosfèrica.

7. El canvi climàtic

El canvi climàtic és una alteració del clima de la Terra. Al llarg de l'evolució del planeta hi ha hagut canvis climàtics naturals, alguns dels quals han consistit en escalfaments, i altres en refredaments, com les glaciacions. Però l'evolució natural del clima pot ser alterada per les activitats humanes. El desenvolupament de la industrialització a partir del segle XIX i, sobretot, al llarg del segle XX ha tingut un gran efecte sobre el clima: les emissions de gasos a l'atmosfera han provocat un augment de la contaminació i de l'efecte hivernacle i han donat lloc al forat de la capa d'ozó. Aquestes són les tres causes principals de l'acceleració del canvi climàtic actual, que es caracteritza per un augment de la temperatura i una disminució de la precipitació.

La pluja àcida

La pluja àcida és un tipus de contaminació que cau sobre el sòl en forma de pluja o bé de partícules sòlides d'àcids sulfúric i nítric.En cremar combustibles fòssils com la gasolina, el gasoil o el carbó, es produeix diòxid de sofre que, en combinació amb el vapor d'aigua de l'atmosfera, es transforma en àcid sulfúric. D'altra banda, els motors dels vehicles o els fertilitzants desprenen òxids de nitrogen que, en contacte amb el vapor d'aigua, formen àcid nítric.L'aigua de la pluja àcida és tòxica per a les plantes, acidifica els sòls i contamina les aigües superficials. De vegades conté metalls com ara mercuri, alumini, plom o manganès, que encara la fan més tòxica per als éssers vius. Una petita part de la pluja àcida té causes naturals, com ara les erupcions volcàniques.