Els torrents i els barrancs

Els torrents són cursos d'aigua temporals que es troben en zones amb pendent pronunciat. Es formen amb aigües salvatges o amb l'aigua de la pluja i del desgel de la neu i les glaceres. Presenten tres zones diferenciades: la conca de recepció, a la part alta, i el canal de desguàs i el con de dejecció, a la part baixa.
Els barrancs també acostumen a trobar-se en àrees de forts pendents i es caracteritzen per estar secs la major part de l'any. A diferència dels torrents, es troben encaixats en solcs profunds, ja que són propis dels terrenys erosionables.

Els rius són corrents naturals d'aigua dolça que corren per un curs definit, normalment cap al mar, i es nodreixen principalment de rius tributaris, tot i que també poden rebre aportacions de llacs o de surgències d'origen subterrani. La superfície que drena un curs fluvial amb els seus afluents s'anomena conca de drenatge, i el riu amb els seus afluents, inclòs dins la conca, rep el nom de xarxa hiddrogràfica. L'extensió de les conques s'expressa en km2 i es delimita per unes zones anomenades divisòria d'aigües, a partir de les qals les aigües van cap a una conca o cap a una altra. Normalment aquestes línies coincideixen amb les carenes. En zones humides els rius són perennes, mentre que en zones àrides poden arribar a ser intermitents i, fins i tot, endorreics.